El blog d'en Joan Alfons Marí

Per vós l'amo Antoni Domínguez Fornés

joanalfonsmari | 28 Febrer, 2010 21:46

Dia 24 de febrer mentres en Marcel Pich i jo mateix recitavem poemes de combat en l'homenatge a n'Emili Darder que va tenir lloc en el cementiri de Palma enfront de la placa de record on fou afussellat pels feixistes un 24 de febrer de 1937, a l'altra punta de l'illa, a Capdepera s'enterrava a   l'amo Antoni Domínguez Fornés un republicà de 103 anys d'edat. Na Magdalena Nebot i altres companys i companyes tenien previst baixar a Palma però hagueren de quedar a retre el darrer homenatge a l'amo Antoni.

Faig un copiar i aferrar de la notícia apareguda al diari digital de Capdepera Cap Vermell i aquí hi ha un enllaç que amplia la informació.

A continuació trobareu un fragment del video "Nosaltres els vençuts" (2003) dirigit per Antoni Mª Thomas on parla l'amo Antoni.

 

 

 

Cap Vermell 26/02/2010. Joan Espiritusanto Marqués

Part d'aquest escrit es pronuncià a l'enterrament del republicà Antoni Dominguez Fornés, mort a Capdepera el 24 de febrer de 2010

 

Per vós, ben estimat l’amu Antoni Domínguez.

Heu passat per aquest món, travessant, amb tota la penúria, aquells ferests anys que vos tocà viure i que també a nosaltres ens marcaran per sempre, la nostra posterior existència.

Quan éreu un jove, en tota la plenitud del vostres 30 anys, haguéreu de patir,  amb tota l’amargura,  l’empresonament del vostre pare i i el vostre germà, a mans d’aquells miserables descervellats, que es comporten com els més famèlics animal quan cerquen el seu manteniment, i que anaven cercant unes persones per crear les seves víctimes,  de la seva  sanguinària demència, per a desprès assassinar-les i deixar-les abandonades a les cunetes de las carreteres, o dins fosses a qualsevol lloc.

El vostre pare fou miserablement executat, a les nou i deu minuts del matí del dia 5 de maig, al cementeri de Ciutat. El dolor que deguéreu sentir, ben segur  que és el que senten tots els bons fills en  perdre el seu pare, malgrat hagin tengut moments de discrepàncies,  que en qualque moment poden sorgir.

Vos mateix vàreu sofrir l’empresonament injust, durant massa temps, dins les presons franquistes, víctima de tota l’angoixa del terrorisme imperant, ignorant sempre  el futur que vos esperava, motivat per les llistes que cada nit condemnaven aquells a qui, a la matinada següent, durien a fer lo que denominaven la passejada, que era el posterior afusellament.

Poguéreu salvar, en aquells moments, lo més important, que és la vida, i vos dedicàreu, amb tota la vostra humilitat, a les vostres inquietuds, lluitant  dins de la clandestinitat, com al treball quotidià per la subsistència de la vostra ben estimada família.

Avui, heu dit adéu d’aquest món, un 24 de febrer, quasi a la mateixa hora, però 73 anys desprès que a Ciutat es  cometés una de tantes injustícies i quatre personatges importants, fossin afusellats: Emili Darder, batlle de Palma; Toni Mateu, batlle d’Inca; Alexandre Jaume, diputat, i Antoni Maria Quès, empresari d’Alcúdia. Injust món que encara no ha sabut ni ha volgut reparar tots els danys que es varen cometre a tantes i tantes famílies republicanes, sembrant l’odi a tota reu.

Nosaltres, des d'aquí, en aquest moment d’un molt trist acomiadament a la vostra venerable persona, vos desitjam amb tota la força del nostre més íntim sentiment, que hàgiu trobat a la fí el camí del desitjat descans i la plenitud de la  pau que ben guanyada  teniu.    

Se n’ha anat un lluitador,

digne d’aquesta terra tan estimada,

llar de valents com ell,

lluitador de les llibertats,

estirp d’homes rojos,

tu cavalcaràs cap a un món millor,

el teu record quedarà  entre nosaltres,

no cal lamentar la mala sort,

la sort ha estat tenir-te entre nosaltres.

(ORACIÓ)

No espereu que us demanem perdó  pel nostre sofriment.

No espereu que us demanem perdó  per lluitar contra vosaltres.

No espereu que us demanem perdó  per odiar-vos amb tanta força.

No espereu que us demanem perdó perquè us prometem venjança.

     Així  sia.

         Del llibre, La terra encesa, del poeta

         Joan Alfons Marí i Torres.

 

Eluveitie - Thousandfold

joanalfonsmari | 28 Febrer, 2010 11:00

Thousandfold és un tema d'Eluveitie que pertany al nou àlbum "Everything Remains (As It Never Was)" que va sortir al mercat el passat 19 de febrer. Una cançó que recoman escoltar-la a tot volum...

 


 

Ja podem escoltar les noves cançons de Cesk Freixas

joanalfonsmari | 28 Febrer, 2010 09:21

Ja podem escoltar a myspace les noves cançons de "La ma dels qui t'esperen" el nou disc de Cesk Freixas. Són els temes "Diuen", "Et dono casa meva", "Abril de 1984" i "La petita rambla del Poble Sec".

"LA MÀ DELS QUI T'ESPEREN", EL TERCER DISC DEL CANTAUTOR CESK FREIXAS

ACONSEGUEIX-LO AL LLOC WEB DE PRODUCTESDELATERRA.CAT

Carrers, places i cafès. Anells, taules i cadires. La vida són tots aquests detalls. Les petites i les grans coses, que depenen dels ulls que se les miren, i que no tenen el mateix nom a tot arreu. Obrir una finestra, pintar una porta, notar l'abraçada.

Després d'editar
Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) i El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007), Cesk Freixas publica La mà dels qui t'esperen (Temps Record, 2009). Sis anys d'experiència damunt dels escenaris i més de 500 actuacions avalen el tercer treball discogràfic del cantautor de Riudebitlles, que segueix apostant per la cançó d'autor més compromesa i moderna, acostant-lo a una estètica pop, i amb la presència d'elements electrònics que l'ajuden a reafirmar una clara voluntat de renovar el gènere. Partint d'unes lletres molt més properes i sinceres, Cesk Freixas ens parla d'històries quotidianes, on s'hi reivindica el dret al respecte i s'hi fa apologia de la pròpia vida, apostant per la determinació personal i el treball col·lectiu. La mà dels qui t'esperen ha comptat amb els arranjaments i la producció musical de Magí Batalla.

Junts som mes forts; ho recordes? Les cançons són la urgència de posicionar-nos davant del món, de la nostra vida. La urgència d'explicar-nos les coses, de compartir els dubtes, en l'amor i en la batalla. Caminar, equivocar-se i preguntar. O caminar i arribar a Gaeta, qui sap.

La mà dels qui t'esperen
és saber que si ens equivoquem, si no arribem a Gaeta, hi haurà algú, en algun lloc, per explicar-nos que a la vida, a vegades, cal fer una aturada, agafar un tros de pa, entaforar-hi el dit i posar-hi un tros de xocolata. És saber que, a prop dels dubtes, hi ha un espai per aprendre, com una biblioteca o una universitat, i tenir la certesa que compartir ens fa més forts, més lliures, més grans.



http://www.ceskfreixas.cat
http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb